Segona Temporada – Episodi 1 (programa 6): amb les històries de Joan Bell-lloch i les narracions de Carme Cardona. Presenta Vicent Galduf.
“L’arquebisbe Fabián i Fuero fa, el 1791, un informe de la seua diòcesi per al Vaticà en el qual dedica unes pàgines a la vila de Llíria i el seu territori parroquial. A l’escrit ens mostra no solament la situació humana i religiosa de la vila sinó també el coneixement que es tenia del seu passat. Però tracta la història a la manera dels il·lustrats, amb austeritat i equilibri, sense parlar ja ni d’Adam i Eva ni dels fills d’Hèracles, com havien fet els historiadors dels segles passats.
Després d’una descripció de l’antiga Edetània, basat en Claudi Ptolemeu, dóna dades demogràfiques de Llíria i descriu el seu patrimoni religiós. Crida l’atenció la datació documental que fa de l’ermita de Sant Miquel, amb dades precises extretes segurament de l’arxiu diocesà de València. I també fa una relació prou completa de les principals masies del terme, moltes de les quals han arribat fins als nostres dies amb els mateixos topònims, com ara, el mas de la Vila, la casa de Carlos, el Canyar, la Casa de Camp o el mas del Frare.
Però entre la informació del terme destaca la notícia d’una antiga aldea, la Garrofera, amb un bon grapat de veïns i una bona estructura local, amb justícia i jurats. Amb el pas dels anys, tanmateix, s’havia anat despoblant i, en temps de l’arquebisbe només hi romania el nom d’una partida: la Garrofera. Unes dades precioses, extretes sens dubte de l’arxiu metropolità, les quals contrasten amb una altra notícia referida al naixement del qual seria la nova vila de Casinos. En aquest cas, el procés independentista de la nova vila va ser animat i encoratjat personalment pel mateix arquebisbe, el qual va fundar la parròquia casinera de Santa Bàrbara, amb la qual cosa posava en marxa el camí cap a la formació de la nova vila de Casinos, un fet que es consumaria uns cinquanta anys més tard.”
+ des de Vilaweb accedireu a més enllaços i informació d’aquest capítol